Versión en castellano

divendres, 31 d’agost del 2012

Excursions al voltant de Núria

       Molts veniu a la Vall de Núria ha gaudir del paisatge,  l’entorn, la tranquil·litat, les activitats; altres us agrada caminar i feu petites o llargues excursions als cims més clàssics o les passejades  de l’entorn del Santuari. Hi ha altres excursions, diferents, per llocs menys coneguts , pròpies dels qui ja s’ ho han recorregut tot , sigui per plaer o per feina. Avui us en presentaré una, té l’ avantatge de veure racons i punts de vista diferents dels normals, a veure si us agrada:



Mapa extret de www.icc.cat


Forat de l'Embut
         L' excursió s'inicia per el camí clàssic de pujada al Pugimal, la vall de l'Embut, la qual reb el nom degut a un fenomen geològic : la major part de les Vall de Núria està formada per un material de pissarra que és l' esquist, en alguns lloc concrets  hi ha aflorament d'altres roques com  el marbre; aquest juntament amb la seva capacitat de disoldres amb l'aigua produeix el karst:  un fenomen geoquímic que dona lloc  a les coves, estalactites i altres formacions. En el cas  de Núria el torrent de l' Embut és engolit per la terra per uns 500 metres pel damunt del Forat i torna a sortir després del forat, de tal manera que es pot passar per la llera seca del riu. En el punt del Forat fa un petit engorjat (en forma d'embut) i realment hi ha un forat (pou) d' uns 30 mts de profunditat on  es sent passar l'aigua per sota veure foto superior i  vídeo.


                    


Marbre  vetejat només en aquest punt

Arribant al pla del collet de l'ortigar

Petita cova a prop del coll de l'ortigar

Després del forat enfilem amunt tot passant pel Coll de l'Ortigar per un corriol d' isards que ens deixarà al punt més elevat de la sortida (2350 mts.)i on tindrem les millors vistes de la Vall. Aquest corriol ens portarà fins a la Coma de Gombrèn, tot passant per la Coma del es Perdius , són camins que fan servir els isards i d'altres herbívors per traslladar-se d' una zona de pastura a una altra , sempre busquen el pas més lògic i són una garantia de camí per poder observar-los; sobretot aquests dies d'estiu en que les valls principal són molt concorregudes.
Noucreus, Cims de les Arques, Font Negra i Torreneules

La talaïa perfecte


Eugues pasturant
Creu d' en Bonada

     Baixant per la Coma de Gombrèn trobem la Creu d'en Bonada : un d'aquells llocs màgics de la Vall per el seu emplaçament , per les seves vistes, per la mirada al passat de la dura vida dels pastors, la barraca i la creu són vestigis d'una época de pastoreig molt dura.....

Antiga barraca de pastors

Tornem a Núria
Texte i  Fotos: D.C.

divendres, 20 de juliol del 2012

VI Clàssica de l´Olla de Núria 2012: Portes endins


Sóc treballador de Vall de Núria des de fa una dècada, he viscut en les meves cames  3 edicions de l’ Olla i alguna altra com a treballador, i aquest any he agafat el relleu d’ en Quique com a  organitzador. Estic destrossat! No em podia imaginar que portés tanta feina, quanta gent implicada hi arriba a haver, quantes hores dedicades, quants mails enviats, viatges, trucades, realment és impressionant.
De fet jo l’ únic que he fet és adaptar-me a una organització, per part de la Unió Excursionista Vic (www.unioexcursionistavic.org) que funciona de meravella, que està tot correctament estructurat , cada departament sap el que ha de fer , el com i el quan i la coordinació per part de l’ equip directiu  ( Pep, Jordi , Imma ) excel·lent , he aprés tantes coses...... I sens dubte seria impossible sense els 56 socis de la Unió que de manera desinteressada s’ ofereixen a treballar com uns condemnats aquest cap de setmana de Juliol..... em trec el barret!.            Agrair també a tot el personal de Núria que ha sofert canvis d’ horaris intempestius,  jornades més llargues, volums de feina més intensos, ells també posen el seu gra de sorra.


Centre control a ple rendiment

I tot això només té un objectiu: que el corredor vingui a disfrutar per les  muntanyes de Vall de Núria preocupant-se només de córrer , caminar, saltar, el que li deixin fer les  seves cames i gaudir d’ aquest magnífic entorn que tenim. Aquest era un any difícil, el respecte per la muntanya i les exigències mediambientals, obligaven a fer la cursa sense suport aeri o sigui, sense possibilitat d’ oferir avituallaments en alçada ; ja que és impossible pujar a peu l’ avituallament sòlid i líquid per a 650 corredors, i no us penseu que no varem estudiar el tema mules!. Finalment la gent ha respòs molt be adaptant-se també ells a aquests canvis cadascú a la seva manera.

També ens hem atrevit amb les noves tecnologies, sortejos per Facebook, seguiment de la cursa per Twitter ( #olladenuria ), suport visual per a informació, pantalles amb resultats, briffing amb mailing (ollaendins) . Una prova més del nostre interès per millorar,   hi ha noves idees per a l’any que ve, tot arribarà.

Les Olletes : valor de futur


I finalment, com no, agrair als espònsors que ens faciliten els productes, material i calés!! Si no seria impossible. Gràcies a tots l’ any que ve més i millor!.  


Text i fotos:  David Codony.

dissabte, 19 de maig del 2012

El que ens ha deixat aquest hivern


     Aquest estrany i sec hivern el que no ens ha deixat és gaire neu i ens l'ha canviat per molt vent. Diguéssim que són dos factors que combinats no sonen gaire bé; però com sempre si un és positiu i sap buscar el costat bo, o més ben dit : el racó de la vall en més bones condicions, sempre es pot fer quelcom interessant.
     Us deixo un recull d'imatges del que hem pogut anar fent....





 Per els  volts de  gener amb Francesc vàrem anar al Puigmal , va ser un dia radiant que el varem aprofitar al màxim. D'aquesta sortida i les conversacions que varem tenir me'n emporto una mica de l'esperit de lluita que algunes persones tenen, i que malgrat les adversitats, saben trobar una bona direcció amb molt, molt, molt esforç. Olé!  Francesc, una abraçada.



                 ************************************************************





Després l´hivern es va apagar , es va escalfar i va quedar tot fet una mica pastetes; però amb en Joan , un gran enamorat d'aquestes valls , encara varem fer una jornada apoteòsica a l' Abril. Varem combinar dues grans passions: l' esquí de muntanya i l'alpinisme senzill. Varem anar al Racó Gros a fer l'aresta S, que no és massa difícil. L'únic problema va ser, que al voler aprofitar la neu que encara quedava, anàvem amb botes d'esquí de muntanya. La veritat és que per les roques és una mica emprenyat; però a la tornada ens va  agrair el sacrifici fet gaudint d'una bona baixada amb neu "patillera".........








                  *************************************************************



I  entre mig com sempre hem pogut gaudir, uns dies més uns dies menys , de les excursions amb raquetes ;que sempre estan a l'abast de qualsevol persona amb una mica de condició física






Text: David  Codony
Fotos: Francesc, Joan , David
Video: Joan