Presentació Ribes

  Dins del marc de la  II  Fira de muntanya de Vall de Ribes, es van fer una sèrie de xerrades  al voltant de  les diverses activitats que es poden dur a terme a la vall. D´entre elles jo vaig fer una presentació sobre les  que es poden  fer a Vall de Núria,  tot ajudant-me d´un powerpoint. Finalment m´ha quedat un recull de fotografies força interessant i, encara que sigui en baixa qualitat, m ´ha semblat que estaria bé penjar-ho.

Rescat a l´Agulla del Mirador

L´Agulla del Mirador

A vegades treballar a Núria té moments de satisfacció, gratificants, quasi ratllant la heroïcitat , potser en faig un gra massa, però el fet és que.......

En Yango ( petit gos blanc i negre -em sembla que es deia així-) disfrutant d´un dia de passeig a Vall de Núria, s´enfila dalt del mirador per gaudir de la bona vista del llac i el santuari en companyia de la seva propietària ( ara tampoc recordo el nom, m´ho hauré de fer mirar)....

Situació del gos

Ara ve la part que m´ invento ( licència literària): en Yango , de sobte veu moure´s una sargantana corrent per les pedres i com un posés, passa per sota de la barana del mirador per intentar atrapar-la. Tot seguint un instint primitiu que fins hi tot nosaltres també el patim ( qui no ha caçat sargantanes de petit!!). En el filirteig entre la vida i la mort, la sargantana, després d´ haver perdut la cua però mantenint l´instint de supervivència intacte aconsegueix escapolir-se per una fisura de la roca i amagar-se en les entranyes de l´Agulla del Mirador. És ara, quan acabada la diversió de perseguir al petit rèptil, en Yango s´en adona de la seva compromesa situació: Clavat uns 7-8 mts per sota del mirador al costat d´un pinet que li tapa la caiguda lliure que té 50 mts més avall ; del fons del riu puja un aire fresquet entre les cames que afegit al cangueli li fa tremolar tot el cos perillant la seva precària situació



Moment de contacte



Tot tornant als fets verídics: en Yango comença a gemegar implorant l´ajut de la seva propietària, aquesta avaluant els riscos d´intentar accedir a on hi ha en Yango , molt acertadament truca al serveis d´emergència per tal de solucionar la situació, qualsevol intent d´anar a buscar al gos podria acabar amb una relliscada 50 mts més avall!

Gràcies a un conveni amb bombers, i al fet de que alguns treballadors de Vall de Núria són bombers voluntaris i que part del personal de Núria està format per fer les primeres intervencions de rescat aprofitant ja que ens trobem in situ . Així que amb l´ajut de cordes arnesos i tècniques d´escalada ,ràpidament podem tornar en Yango als braços dels seus.



Ja s´acaba el maltrangol



Ja em perdonareu pel to desenfadat del relat; però es que de tots és sabut que precisament els rescats no són sempre una cosa agradable, sovint són compromesos, sovint algú ha pres mal ......

Avui però ja ho heu vist que en Yango torna a estar ben content i per qué no dir-ho la sargantana nurienca també.

Final Feliç



Text: David  Codony

Fotos: Pau Alcañiz

Torre d´Eina (2.850 mts.)



El Noufonts vist desde Eina

          Com m´agrada quan m´avisen de l´oficina d´informació que  el proper dia tal , tinc una excursió amb una persona, dos o tres, les que siguin,  per anar a........ abans de que em diguin a on hem d´anar el meu cervell ja s´espera la fi de la frase: ..al Puigmal; un percentatge força elevat de les sortides guiades són al Puigmal, és llògic tenin en conte que és el cim més elevat de la vall, considerant el simbolisme amb l´excursionisme català, la seva proximitat a les grans urbs, etc.

      Però inesperadament aquest  cop la frase ha acabat amb la Torre d´Eina! Fantàstic personalment serà la segona vegada que m´hi acosto treballant, l´altra vem anar fins Cambre d´Aze, i en seguida m´agafa una motivació especial ja que normalment la gent no ho demana d´anar aquí a la Torre d´Eina.

Pujant a Coll d´Eina

    És una excursió força llarga ja que cal entendre que la Torre d´Eina queda en la carena que va a Cambre d´Aze, endins de territori francés i és exigent en quan a horari i desnivell, cal contar unes 5 hores tot plegat: anada i tornada. Hi vaig amb la Noelia, i de seguida veig que ens entendrem bé, enfilem la Vall d´Eina i cap a adalt al coll a bon ritme, es nota que està enforma. Em comenta que la informació de la Torre d´Eina l´ha trobat per internet per un blog d´una gent i aixó em motiva molt ja que aquesta és la meva fixació actualment: aconseguir  fer un blog de muntanya de la vall on trobar informació precisa, comentaris, fotos, històries. És més, m´ha donat idees com les de fer una fitxa tècnica; hi ha gent que només li interessa les dades tècniques i no tota la meva verbòrrea ,donçs espero estrenar la fitxa tècnica amb aquesta excursió!!.

La cresta de Torre d´Eina a Pic de Boc

     El dia acompanya força bé, en arrivar al coll d´Eina bufa una mica de vent, res que no sigui normal a aquestes alçades....... fem el Pic d´Eina (2.789) i ens anem cap a la Torre d´Eina (2.850). El paisatge d´aquesta part de la muntanya és espectacular.  Devant, el nostre objectiu la Torre d´Eina, s´alça del fons de la vall fent honor al seu nom deixant a l´Oest una vertical vessant molt propícia per fer alpinisme a l´hivern. Acompanyen a aquest entorn la cresta del Pic del Boc, la torre d´en Xillén; a l´altra costat es pot veure perfectement la cresta del Pic Rodó a l´Anyeller, interessant i fàcil escalada. L´estanyet proporciona a les vaques un entorn paradisíac. 



Pujant a Torre d´Eina 

    

 Quan arrivem al coll de la Torre d´Eina ens sorprenem com, de cop i volta, el vent sembla que s´hagi emprenyat amb el món hi hagi decidit castigar aquest punt del planeta terra. Collons com bufa! gairebé ens tira a terra, hi faig un video del moment. Arrivem al cim i el dia ha girat una mica sembla que vol ploure i ens hi estem poc temps; girem cua i busquem un aixopluc per cruspir una mica que ja toca. Per tornar desferem el camí fet i avall que fa baixada. Es pot fer una ruta circular baixant cap a l´estanyet per camins d´isards i després remuntar a coll de Noufonts per coll d´en Bernat però cal preveure una jornada ben llarga. 

Ja es veu el piolet de ferro del cim!



Hora de dinar





Magnífica vista de la vall amb l´Estanyet a primer terrme



Hores més tard som a Núria disfrutant del magnífic moment de matar la set amb un bona gerra de cervesa; sempre em queda el dubte de si realment faig esport per tindre una bona excusa per disfrutar d´una bona cervesa!!.

   

P.D.: Aviat faré la fitxa tècnica!!

Texte: David Codony

Fotos: Noelia i David

Sentir, veure, escoltar

                           

He fet una setmaneta de vacances que he gaudit a “tope” en família, que per això la tenim; uns dies a la muntanya, al Pirineu com no, i uns dies a la platja, quan toca toca !.

He notat les vibracions de descobrir un paisatge nou , encara desconegut per mi, altres formes de muntanyes, altres rius, flors, gents, sentir una mica el que sent la gent quan arriba aquí a Núria per primer cop.

Però tot s´acaba, fins i tot les vacances que no s’haurien d´acabar mai. Arribo a Núria un Diumenge plujós, gris, trist, no corre massa gent ja que la previsió ja ho va dir que no faria gens de bo, gairebé es pot dir que no aixeco ni el cap de l´ànim que tinc........

Avui però és ben diferent, amb el cap ben enlaire puc veure com el cel defineix perfectament el color cel-blau , els pinsans cantant tan efusivament que t´has d´aturar per escoltar el seu concert. Els nerets florits omplen de rosa vermellós el mar de tonalitats verdes de les plantes ...

I com no un any més el marcòlic groc , símbol de la Vall de Núria, ha tornat a florir encara que sigui només per quinze dies. El podreu trobar fàcilment davant de l´oficina d´informació però si sou una mica inquiets no us costarà gaire de trobar-lo en el seu estat natural.

Text i fotos: David Codony

Pic de l´Infern

Encara m´en recordo del primer cop que vaig pujar al Pic de l´Infern, a l´adolescència, en una de les primeres sortides que feiem amb els amics, sols, sense cap adult. Només el fet de sortir sols ja ens provocava un gran rebombori a la panxa , preparant la motxilla per no deixar-nos res, estudiant l´itinerari, possibles alternatives, la meteo..... i a més a més el nom del cim, l´Infern!, no convidava a la tranquilitat. Després com molts altres cops el nervi deixava pas a la diversió i la satisfacció.

Uns quants anys després quan he de fer una sortida a l´Infern amb algú encara noto aquell pessigolleig previ a les primeres hores de marxa .......... a veure si anem a bon ritme, a veure si el dia aguanta, com estarà la neu a la part final, etc. No és que sigui difícil sinó que és llarg en distància i horari i aquesta època amb neu dura potser una mica més complicat que normalment.

Avui he anat amb en Toni que camina molt bé, i té una bona capacitat d´aprenentatge, per aixó ens hem decidit a anar-hi pel carener de Pic del´Àliga, Fontnegra, Arques, coll de Noucreus, és una mica més llarg però compensa per les vistes matutines de les valls del voltant. Després sense deixar la carena hem continuat al sinuós fil cap a coll de Carançà, Cims de la vaca, i l’Infern.

A la part final, tot i portar corda , arnesosi grampons, l´estat de la neu ens ha permés de passar còmodament, d´altra banda això mateix,ens ha fet patir situacions en que ens enfonsàvem literalment fins l´entrecuix. Uns núvols amenaçadors finalment han descarregat més cap al costat de Vallter i ens ha permés tornar a Núria després de 7 hores d´activitat non-stop.

Escrivint aquestes línees , passats uns dies, em ve aquella sensació de satisfacció de l´activitat feta; que només la he viscut en les activitats de muntanya, és un món a part, de sensacions i satisfaccions molt naturals, és una cultura.......és el premi a l´esforç.

Text: David Codony

Fotos: Toni i David

Benvinguda llevantada!

Encara que una mica tard, us deixo quatre imatges de la llevantada de la setmana passada. el paisatge ha canviat totalment, hi ha neu per tots els vessants i es pot practicar l´esquí de muntanya per tot arreu. A més amb l´entrada de la primavera la neu comença a fer el cicle diari de transformació permeten disfrutar més de les baixades.

Amb les raquetes també es pot disfrutar, a mig matí quan pugen les temperatures ja que abans és una mica dura. Dalt dels cims no oblidem els grampons ha estat ventant i les temepratures són més baixes.

Text i Fotos: D.Codony

EL CICLE DE LA VIDA

És ben bé que Núria et permet observar el dia a dia del cicle de la vida. No en som prou conscients del moviment que hi ha el voltant del Santuari: morts d´animals, allaus, esllavissades, aus migratòries, etc ... només és qüestió d´ obrir bé els ulls.

Està clar que no és pas fácil de veure l´Àliga daurada devorant un isard o dos muflons encabritats lluitant banya contra banya per el dret de muntar un ramat de famelles i així aconseguir la perpetuació de l´espècie.

La veritat és que cal molta atenció, observació i una mica de sort: estar al lloc adequat en el moment adequat. Amb el pas del temps podem aconseguir dominar una mica aquestes variables i que el factor sort sigui menys decisiu, és qüestió d´ acostumar la vista a vuere el que es vol veure.

  De vegades podem veure algun isard desde el mateix trajecte del cremallera, o podem obsevar com de cop i volta comença a aparèixer un voltor rera un altra formant un autèntic batalló, espectacle garantit!, senyal inequívoca de que en algun racó hi ha algun bitxo mort .

Com avui : un isard d´uns 6-7 anys famella mort damunt del parc lúdic, probablement caigut desde adalt de Roc Malé dijous o divendres, arrel de les fortes ventades que vam tenir; com sempre els corbs, grans exploradors de la vall, han localitzat el cos de l´animal en una de les seves anades i vingudes per tot arreu, Tal com diu el refrany: “Cria cuervos que te sacaran los ojos” donçs aquí ho podeu veure:

La natura és llesta i crea relacions entre les diferents espècies, el corb és capaç de trobar els cossos gràcies a les seves rondes exploradores però només és capaç de menjar-se les parts més toves com ulls , esfínters, mames...no és capaç de desgarrar el bitxo per menjar-ne l´interior. El voltor que sobrevola a gran alçada les valls fent les seves patrulles, divisa les ales lluentes del corb brillant damunt del cos i es precipita cap al terra obrint el cos per alimentar-se ell i els seus sequaços seguint un estricte ordre de classes socials.

En acabat el corb aprofitarà les restes que hi hagi i la guineu segur que intentarà arrosegar-ne un troç per amagar-lo durant la nit a un dels seus amagatalls-reserva, i quan només quedin els ossos pelats veurem apareixer el majestuós trencalós per aprofitar el que ja ningú vol.

by : Guies Muntanya Vall de Núria

                                                        fotos by : Guies i Pau Alcañiz.

Condicions de la muntanya II

Afortunadament les nevades han arribat!. Han caigut uns 50 cm acumulats en tres dies , la nit de Divendres van ser 35cm, la de Dissabte 9 cm i Diumenge 7 cm. Una neu una mica humida que es va assentant i que ha suposat una capa d´uns 40 cm en muntanya.

No oblidem que venim d´una situació en la que no hi havia neu per tant no hi havia base, de fet aquesta nevada serà una bona base per la resta de l´hivern; però cal esperar que transformi. Aquest cap de setmana alguns han anat a Noucreus amb esquís i

ho han trobat molt just, a primer cop d´ull es veu espectacular però un cop hi ets veus que estàs esquiant amb neu fins el genoll però els esquisos damunt dels rocs...... en pocs dies canviarà.

Cap a l´embut la situació està una mica millor, des del punt de vista que al fons del torrent hi havia una mica de base que ens evita de rascar les soles. La tartera final també ha millorat molt i presenta una innivació constant.

Avui, dimarts, bufa una mica de vent de NW i la previsió de cara demà és que augmenti. Això provocarà una compactació de la neu que juntament amb el sol que estem tenint afavorirà que s´assenti la nevada. A la vegada deixarà les parts somitals pelades, gelades, i augmentarà el risc d’allaus a sotavent ( ja es veu alguna purga en vessants SE ). El vent però augmentarà els gruixos al fons de les valls i afavorirà les ascensions pels mateixos.

És un molt bon moment per treure el màxim rendiment a les raquetes, realment són imprescindibles fins que passin uns dies; d´altra banda si la intenció es pujar als cims caldrà dur uns grampons per si venta amb més força.

De cara l´esquí de muntanya amb us recomano Puigmal per l´embut que té més bones condicions que Noucreus , la resta: Finestrelles, Noufonts, etc estarà en condicions a finals de setmana, caldrà veure com evoluciona la meteo.

P.D : Darrera informació a 07 de Febrer: la ventada va ser més forta de l ´esperat i actualment tenim un anticicló amb temepratures força elevades . El mantell nival torna a ser una mica discontinuo als vessants solells. Per esquí de muntanya està justet, amb raquetes s´hi va bé pel fons de les valls i per anar als cims o colls caldrà portar també crampons i piolet.

Text i fotos per : Guies Muntanya ,Vall de Núria