prova

Excursions al voltant de Núria

       Molts veniu a la Vall de Núria ha gaudir del paisatge,  l’entorn, la tranquil·litat, les activitats; altres us agrada caminar i feu petites o llargues excursions als cims més clàssics o les passejades  de l’entorn del Santuari. Hi ha altres excursions, diferents, per llocs menys coneguts , pròpies dels qui ja s’ ho han recorregut tot , sigui per plaer o per feina. Avui us en presentaré una, té l’ avantatge de veure racons i punts de vista diferents dels normals, a veure si us agrada:

Mapa extret de www.icc.cat

Forat de l'Embut

         L' excursió s'inicia per el camí clàssic de pujada al Pugimal, la vall de l'Embut, la qual reb el nom degut a un fenomen geològic : la major part de les Vall de Núria està formada per un material de pissarra que és l' esquist, en alguns lloc concrets  hi ha aflorament d'altres roques com  el marbre; aquest juntament amb la seva capacitat de disoldres amb l'aigua produeix el karst:  un fenomen geoquímic que dona lloc  a les coves, estalactites i altres formacions. En el cas  de Núria el torrent de l' Embut és engolit per la terra per uns 500 metres pel damunt del Forat i torna a sortir després del forat, de tal manera que es pot passar per la llera seca del riu. En el punt del Forat fa un petit engorjat (en forma d'embut) i realment hi ha un forat (pou) d' uns 30 mts de profunditat on  es sent passar l'aigua per sota veure foto superior i  vídeo.

                    

Marbre  vetejat només en aquest punt

Arribant al pla del collet de l'ortigar

Petita cova a prop del coll de l'ortigar

Després del forat enfilem amunt tot passant pel Coll de l'Ortigar per un corriol d' isards que ens deixarà al punt més elevat de la sortida (2350 mts.)i on tindrem les millors vistes de la Vall. Aquest corriol ens portarà fins a la Coma de Gombrèn, tot passant per la Coma del es Perdius , són camins que fan servir els isards i d'altres herbívors per traslladar-se d' una zona de pastura a una altra , sempre busquen el pas més lògic i són una garantia de camí per poder observar-los; sobretot aquests dies d'estiu en que les valls principal són molt concorregudes.

Noucreus, Cims de les Arques, Font Negra i Torreneules

La talaïa perfecte

Eugues pasturant

Creu d' en Bonada

     Baixant per la Coma de Gombrèn trobem la Creu d'en Bonada : un d'aquells llocs màgics de la Vall per el seu emplaçament , per les seves vistes, per la mirada al passat de la dura vida dels pastors, la barraca i la creu són vestigis d'una época de pastoreig molt dura.....

Antiga barraca de pastors

Tornem a Núria

Texte i  Fotos: D.C.

VI Clàssica de l´Olla de Núria 2012: Portes endins

Sóc treballador de Vall de Núria des de fa una dècada, he viscut en les meves cames  3 edicions de l’ Olla i alguna altra com a treballador, i aquest any he agafat el relleu d’ en Quique com a  organitzador. Estic destrossat! No em podia imaginar que portés tanta feina, quanta gent implicada hi arriba a haver, quantes hores dedicades, quants mails enviats, viatges, trucades, realment és impressionant.

De fet jo l’ únic que he fet és adaptar-me a una organització, per part de la Unió Excursionista Vic (www.unioexcursionistavic.org) que funciona de meravella, que està tot correctament estructurat , cada departament sap el que ha de fer , el com i el quan i la coordinació per part de l’ equip directiu  ( Pep, Jordi , Imma ) excel·lent , he aprés tantes coses...... I sens dubte seria impossible sense els 56 socis de la Unió que de manera desinteressada s’ ofereixen a treballar com uns condemnats aquest cap de setmana de Juliol..... em trec el barret!.            Agrair també a tot el personal de Núria que ha sofert canvis d’ horaris intempestius,  jornades més llargues, volums de feina més intensos, ells també posen el seu gra de sorra.

Centre control a ple rendiment

I tot això només té un objectiu: que el corredor vingui a disfrutar per les  muntanyes de Vall de Núria preocupant-se només de córrer , caminar, saltar, el que li deixin fer les  seves cames i gaudir d’ aquest magnífic entorn que tenim. Aquest era un any difícil, el respecte per la muntanya i les exigències mediambientals, obligaven a fer la cursa sense suport aeri o sigui, sense possibilitat d’ oferir avituallaments en alçada ; ja que és impossible pujar a peu l’ avituallament sòlid i líquid per a 650 corredors, i no us penseu que no varem estudiar el tema mules!. Finalment la gent ha respòs molt be adaptant-se també ells a aquests canvis cadascú a la seva manera.

També ens hem atrevit amb les noves tecnologies, sortejos per Facebook, seguiment de la cursa per Twitter ( #olladenuria ), suport visual per a informació, pantalles amb resultats, briffing amb mailing (ollaendins) . Una prova més del nostre interès per millorar,   hi ha noves idees per a l’any que ve, tot arribarà.

Les Olletes : valor de futur

I finalment, com no, agrair als espònsors que ens faciliten els productes, material i calés!! Si no seria impossible. Gràcies a tots l’ any que ve més i millor!.  

Text i fotos:  David Codony.

El que ens ha deixat aquest hivern

     Aquest estrany i sec hivern el que no ens ha deixat és gaire neu i ens l'ha canviat per molt vent. Diguéssim que són dos factors que combinats no sonen gaire bé; però com sempre si un és positiu i sap buscar el costat bo, o més ben dit : el racó de la vall en més bones condicions, sempre es pot fer quelcom interessant.

     Us deixo un recull d'imatges del que hem pogut anar fent....

 Per els  volts de  gener amb Francesc vàrem anar al Puigmal , va ser un dia radiant que el varem aprofitar al màxim. D'aquesta sortida i les conversacions que varem tenir me'n emporto una mica de l'esperit de lluita que algunes persones tenen, i que malgrat les adversitats, saben trobar una bona direcció amb molt, molt, molt esforç. Olé!  Francesc, una abraçada.



                 ************************************************************

Després l´hivern es va apagar , es va escalfar i va quedar tot fet una mica pastetes; però amb en Joan , un gran enamorat d'aquestes valls , encara varem fer una jornada apoteòsica a l' Abril. Varem combinar dues grans passions: l' esquí de muntanya i l'alpinisme senzill. Varem anar al Racó Gros a fer l'aresta S, que no és massa difícil. L'únic problema va ser, que al voler aprofitar la neu que encara quedava, anàvem amb botes d'esquí de muntanya. La veritat és que per les roques és una mica emprenyat; però a la tornada ens va  agrair el sacrifici fet gaudint d'una bona baixada amb neu "patillera".........

                  *************************************************************



I  entre mig com sempre hem pogut gaudir, uns dies més uns dies menys , de les excursions amb raquetes ;que sempre estan a l'abast de qualsevol persona amb una mica de condició física

Text: David  Codony

Fotos: Francesc, Joan , David

Video: Joan

Presentació Ribes

  Dins del marc de la  II  Fira de muntanya de Vall de Ribes, es van fer una sèrie de xerrades  al voltant de  les diverses activitats que es poden dur a terme a la vall. D´entre elles jo vaig fer una presentació sobre les  que es poden  fer a Vall de Núria,  tot ajudant-me d´un powerpoint. Finalment m´ha quedat un recull de fotografies força interessant i, encara que sigui en baixa qualitat, m ´ha semblat que estaria bé penjar-ho.

Rescat a l´Agulla del Mirador

L´Agulla del Mirador

A vegades treballar a Núria té moments de satisfacció, gratificants, quasi ratllant la heroïcitat , potser en faig un gra massa, però el fet és que.......

En Yango ( petit gos blanc i negre -em sembla que es deia així-) disfrutant d´un dia de passeig a Vall de Núria, s´enfila dalt del mirador per gaudir de la bona vista del llac i el santuari en companyia de la seva propietària ( ara tampoc recordo el nom, m´ho hauré de fer mirar)....

Situació del gos

Ara ve la part que m´ invento ( licència literària): en Yango , de sobte veu moure´s una sargantana corrent per les pedres i com un posés, passa per sota de la barana del mirador per intentar atrapar-la. Tot seguint un instint primitiu que fins hi tot nosaltres també el patim ( qui no ha caçat sargantanes de petit!!). En el filirteig entre la vida i la mort, la sargantana, després d´ haver perdut la cua però mantenint l´instint de supervivència intacte aconsegueix escapolir-se per una fisura de la roca i amagar-se en les entranyes de l´Agulla del Mirador. És ara, quan acabada la diversió de perseguir al petit rèptil, en Yango s´en adona de la seva compromesa situació: Clavat uns 7-8 mts per sota del mirador al costat d´un pinet que li tapa la caiguda lliure que té 50 mts més avall ; del fons del riu puja un aire fresquet entre les cames que afegit al cangueli li fa tremolar tot el cos perillant la seva precària situació



Moment de contacte



Tot tornant als fets verídics: en Yango comença a gemegar implorant l´ajut de la seva propietària, aquesta avaluant els riscos d´intentar accedir a on hi ha en Yango , molt acertadament truca al serveis d´emergència per tal de solucionar la situació, qualsevol intent d´anar a buscar al gos podria acabar amb una relliscada 50 mts més avall!

Gràcies a un conveni amb bombers, i al fet de que alguns treballadors de Vall de Núria són bombers voluntaris i que part del personal de Núria està format per fer les primeres intervencions de rescat aprofitant ja que ens trobem in situ . Així que amb l´ajut de cordes arnesos i tècniques d´escalada ,ràpidament podem tornar en Yango als braços dels seus.



Ja s´acaba el maltrangol



Ja em perdonareu pel to desenfadat del relat; però es que de tots és sabut que precisament els rescats no són sempre una cosa agradable, sovint són compromesos, sovint algú ha pres mal ......

Avui però ja ho heu vist que en Yango torna a estar ben content i per qué no dir-ho la sargantana nurienca també.

Final Feliç



Text: David  Codony

Fotos: Pau Alcañiz

Torre d´Eina (2.850 mts.)



El Noufonts vist desde Eina

          Com m´agrada quan m´avisen de l´oficina d´informació que  el proper dia tal , tinc una excursió amb una persona, dos o tres, les que siguin,  per anar a........ abans de que em diguin a on hem d´anar el meu cervell ja s´espera la fi de la frase: ..al Puigmal; un percentatge força elevat de les sortides guiades són al Puigmal, és llògic tenin en conte que és el cim més elevat de la vall, considerant el simbolisme amb l´excursionisme català, la seva proximitat a les grans urbs, etc.

      Però inesperadament aquest  cop la frase ha acabat amb la Torre d´Eina! Fantàstic personalment serà la segona vegada que m´hi acosto treballant, l´altra vem anar fins Cambre d´Aze, i en seguida m´agafa una motivació especial ja que normalment la gent no ho demana d´anar aquí a la Torre d´Eina.

Pujant a Coll d´Eina

    És una excursió força llarga ja que cal entendre que la Torre d´Eina queda en la carena que va a Cambre d´Aze, endins de territori francés i és exigent en quan a horari i desnivell, cal contar unes 5 hores tot plegat: anada i tornada. Hi vaig amb la Noelia, i de seguida veig que ens entendrem bé, enfilem la Vall d´Eina i cap a adalt al coll a bon ritme, es nota que està enforma. Em comenta que la informació de la Torre d´Eina l´ha trobat per internet per un blog d´una gent i aixó em motiva molt ja que aquesta és la meva fixació actualment: aconseguir  fer un blog de muntanya de la vall on trobar informació precisa, comentaris, fotos, històries. És més, m´ha donat idees com les de fer una fitxa tècnica; hi ha gent que només li interessa les dades tècniques i no tota la meva verbòrrea ,donçs espero estrenar la fitxa tècnica amb aquesta excursió!!.

La cresta de Torre d´Eina a Pic de Boc

     El dia acompanya força bé, en arrivar al coll d´Eina bufa una mica de vent, res que no sigui normal a aquestes alçades....... fem el Pic d´Eina (2.789) i ens anem cap a la Torre d´Eina (2.850). El paisatge d´aquesta part de la muntanya és espectacular.  Devant, el nostre objectiu la Torre d´Eina, s´alça del fons de la vall fent honor al seu nom deixant a l´Oest una vertical vessant molt propícia per fer alpinisme a l´hivern. Acompanyen a aquest entorn la cresta del Pic del Boc, la torre d´en Xillén; a l´altra costat es pot veure perfectement la cresta del Pic Rodó a l´Anyeller, interessant i fàcil escalada. L´estanyet proporciona a les vaques un entorn paradisíac. 



Pujant a Torre d´Eina 

    

 Quan arrivem al coll de la Torre d´Eina ens sorprenem com, de cop i volta, el vent sembla que s´hagi emprenyat amb el món hi hagi decidit castigar aquest punt del planeta terra. Collons com bufa! gairebé ens tira a terra, hi faig un video del moment. Arrivem al cim i el dia ha girat una mica sembla que vol ploure i ens hi estem poc temps; girem cua i busquem un aixopluc per cruspir una mica que ja toca. Per tornar desferem el camí fet i avall que fa baixada. Es pot fer una ruta circular baixant cap a l´estanyet per camins d´isards i després remuntar a coll de Noufonts per coll d´en Bernat però cal preveure una jornada ben llarga. 

Ja es veu el piolet de ferro del cim!



Hora de dinar





Magnífica vista de la vall amb l´Estanyet a primer terrme



Hores més tard som a Núria disfrutant del magnífic moment de matar la set amb un bona gerra de cervesa; sempre em queda el dubte de si realment faig esport per tindre una bona excusa per disfrutar d´una bona cervesa!!.

   

P.D.: Aviat faré la fitxa tècnica!!

Texte: David Codony

Fotos: Noelia i David